Cursiva
La cursiva és un estil de tipus de lletra —altres estils són la rodona, la negreta, la versaleta…— que té els traços inclinats cap a la dreta, a la manera de l'escriptura manual. També s'anomena itàlica.
En les proves dels textos que s'han d'editar, els fragments de text que han d'anar en cursiva es marquen amb subratllat o bé encerclant-los i anotant al marge l'abreviatura curs. o cva.
Es diu que la cursiva té una funció diacrítica, és a dir, que distingeix el fragment de text marcat de la resta del text en què està inclòs.
Els usos de la cursiva se solen definir al costat dels usos de les cometes, però això no vol dir que les cometes també tinguin funció diacrítica. En resum, les cometes s'utilitzen per mostrar que la paraula o fragment de text es fa servir amb un significat especial o una connotació inhabitual. En canvi, la cursiva no indica cap canvi de significat, sinó que emfasitza o diferencia la paraula o fragment de text.
Els principals usos són els següents:
- Ús metalingüístic.
- Exemple: En català el dígraf ny no se separa mai a final de ratlla.
- Els mots claus, que es destaquen perquè el lector vegi ràpidament quins són els conceptes fonamentals que s'estan tractant.
- Exemple: Un procediment alternatiu de processament del llenguatge natural és realitzar una anàlisi morfològica de cada terme per extreure la seva forma base.
- Les paraules o expressions escrites en una llengua altra que la del text.
- Exemple: "Darrera meu venia un cotxe de lloguer de l'època —amb el cotxer roig i apoplèctic en el pescant, el barret de copa de llauna, el macfarlan i la manta roja sobre les cames. El fiacre se m'anà acostant i en el moment de passar-me vaig sentir el cotxer que em deia, sarcàstic:
- —À la Rivière, prince?" (Josep Pla, Vida de manolo, Barcelona, Editorial Selecta, 1953, 3a edició, pàg. 149)
- Quan es tracta d'un mot o una expressió diem que és un estrangerisme. Exemple: Molts museus han implantat les audioguies, però aquests gadgets, certament incòmodes, sovint interfereixen la contemplació de les obres.
- L'ús de la cursiva per marcar els estrangerismes és difícil d'establir de manera coherent, perquè totes les llengües tenen estrangerismes –adaptats o sense adaptar– incorporats als seus diccionaris. Termes com byte, croissant, stop, rock, foie gras, western, lied… surten als diccionaris, la qual cosa vol dir que es consideren incorporats al repertori lèxic de cada llengua. Al costat d'aquests termes n'hi ha del tipus de ral·li, espagueti, escúter, gurmet, etc., que han estat adaptats i que, lògicament, no cal posar en cursiva.
- Per tant, el criteri general és posar en cursiva els estrangerismes no adaptats i que no apareguin als diccionaris de la llengua del text.
- S'ha de saber que els diccionaris els publiquen editorials amb uns criteris lexicogràfics propis, i que per això la llista d'estrangerismes inclosos en un diccionari o un altre pot ser notablement diferent.
- Exemple: "Darrera meu venia un cotxe de lloguer de l'època —amb el cotxer roig i apoplèctic en el pescant, el barret de copa de llauna, el macfarlan i la manta roja sobre les cames. El fiacre se m'anà acostant i en el moment de passar-me vaig sentir el cotxer que em deia, sarcàstic:
- Títols d'obres de creació: llibres, obres de teatre, pel·lícules, obres musicals, serials de televisió, escultures, pintures, cançons...
- Exemple: No es pot comparar Seven amb El col·leccionista d'ossos.
- Títols de revistes, còmics i altres obres periòdiques.
- Exemple: Uns quants vam créixer amb el Cavall Fort.
Referències
- COSTA, Joan; FITÉ, Ricard; MESTRES, Josep M.; OLIVA, Mireia. Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. Barcelona: EUMO, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995. Pàg. 94 i següents.
- PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan. 'Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic'. Barcelona: Columna, 1995.